Émile Gallé (Nancy, 8 de maig de 1846 – Nancy, 23 de setembre de 1904) va ser un artista francès que va treballar el vidre i és considerat un dels representants més importants del moviment Art Nouveau francès.

Gallé era fill d'un fabricant de ceràmica i mobles. Va estudiar filosofia, botànica i dibuix durant la seva juventut. Posteriorment va aprendre la vidrieria a Meisantahl, i va treballar ,és tard a la fàbrica del seu pare a Nancy després de la Guerra franco-prusiana. En els seus treballs inicials va utilitzar un vidre net adornat amb esmalts, però aviat tornaria cap a un original estil mitjançant la utilització del vidre pesat i opac tallat o gravat a l'aigua forta amb motius florals. La seva carrera es va disparar en el moment que el seu treball va rebre unes excel·lents crítiques a l'Exposició de París de 1878.

Va ser, conjuntament amb Antonin Daum, el creador del moviment conegut com École de Nancy, Escola de Nancy.

A la dècada següent Gallé va mostrar amb èxit considerable les seves creacions a l'Exposició Universal de Paris (1889), assolint fama internacional. El seu estil, que emfatitzava en els adornaments naturalistes i florals, estava a l'avanguarda del moviment Art Nouveau que emergia aleshores. Continuaria incorporant tècniques experimentals en el seu treball, como la utilització de bombolles d'aire o làmines de metali, i també va revitalitzar la indústria del vidre, creant un taller propi per produïr en massa dissenys propis i d'altres artistes. La seva fàbrica donava feina a 300 treballadors i artesans, entre els que hi havia el notable vidrier Eugène Rosseau, i va estar en funcionament fins a 1913.

També es va dedicar al disseny de mobles, amb pesats dibuixos derivats de l'art Rococó, i va escriure un llibre titolat Écrits pour l'art 1884-89 (Escrits sobre l'art 1884-89), que va ser publicat a títol pòstum el 1908.

Émile Gallé va ser un humanista convençut involucrat en la creació d'escoles per a la classe treballadora (l’Université populaire de Nancy). Va ser tresorer a Nancy de la Ligue Française pour la Défense des Droits de l’Homme i el 1898, amb gran risc per al seu negoci, va ser un dels primers en involucrar-se activament en la defensa d'Alfred Dreyfus. Tanmateix, va condemnar públicament el genocidi armeni, va defensar els jueus rumanesos i com a protestant, va aixecar la veu en defensa dels catòlics irlandesos contra la Gran Bretanya, recolzant William O’Brien, un dels liders de la revolta irlandesa.

La tècnica.

Generalment es parla de forma incorrecta de l'obra vítrea d'Émile Gallé amb el nom de pasta de vidre.

La pasta de vidre dessigna una tècnica que consisteix en omplir un motlle amb vidres de colors triturats i portar-lo a una temperatura propera a la de fussió, per soldar els grans. A continuació, s'enretira del motlle. El vidre fós és un material amb bombolles, que depèn de la granulometria del vidre utilitzat, que sota la llum té un aspecte de cera, mat, transllucit o de pedra pómez, com ho demostren els delicats treballs de Charles Cros o Argy Rousseau.

Si bé Gallé coneixia aquesta tècnica, el tret essencial de la seva producci era el bufat, no de vidre sinó de cristall, és a dir, amb afegits de sals de plom. A l'aparició inicial de cristall, Gallé afegia noves capes acolorides amb òxids metàl·lics, inclusions, abans de bufar la peça de cristall, tornar-la a treballar amb noves inclusions, y aplicacions de fulls d'or o de plata.

Quan es refredava, les diferències de dilatació d'aquestes capes foren la causa d'accidents molt freqüents; l'apertura dels forns mostrava una considerable trencadissa, el que feia que aconseguir peces no fós massa freqüent.

Tretes de la sala de cristallització, les peces eren reelaborades per gravat, a la roda les més valuoses i mitjançant àcid fluorhídric les més corrents. Així obtenia decoracions en camafeu, sobretot florals, unió aconseguida de l'atzar del bufat i de la tècnica precisa dels tallistes.

Cada peça portava la signatura de Gallé, amb variants que donàven lloc a un veritable catàleg. Després de la mort de Gallé, el 1904, les cristalleries continuaren amb la seva producció fins el 1914. La seva signatura anava acompanyada, aleshores, d'una estrella, que alguns antiquaris poc escrupulosos no han dubtat en fer molar. De fet, aquesta estrella no va acompanyar la signatura de les peces fins a 1908. Després d'aquesta data ja no s'hi va incorporar l'estrella.

Gallé també és l'inventor de diverses tècniques, entre elles la marqueteria de vidre, patent que va enregistrar el 1898, que consisteix en la incorporació d'inclusions de vidre a la pasta en fussió.

Tornar