6.7. Art hindú. Segles IX-XII.

Durant aquest període perviuen els estils anteriors, accentuant les formes brahmàniques. El tipus de santuari més difós és el sikhara, com el d'Udaipur. L'arquitectura es divideix en dues tipologies: l'edifici cobert i la piràmide, característic de l'art dràvida (vimana de Tanjore, segle XI), i l'edifici amb teulada curvilínia (temples de Gujarat i Kathiawar).

A les regions muntanyoses s'hi troben temples monolítics, que repeteixen les formes tradicionals. Entre els segles X-XI es produeix l'art de Khajuraho, que es pot considerar la culminació de l'art indo-ari per l'elegància dels seus temples i l'escultura que els adorna. A Orissa, a la part nororiental de l´Índia, es desenvolupen noves tipologies arquitectòniques, que converteixen els sikhara i els vimana en representacions arquitectòniques dels deus hindús, com a Bhubaneshwar i Konarka.

A l'Índia septentrional segueix l'estil Pallava; l'escultura conserva el caràcter monumental dels períodes anteriors.

6.8. Art islàmic. Segles XII-XVIII.

L'invasió musulmana, que va tenir la seva culminació amb l'Imperi Mogol, va provocar una gran convulsió a la societat índia i, per tant, en el seu art. A les formes tradicionals s'afegeixen elements característics de l'art islàmic, amb noves tipologies com la mesquita. Aquest sincretisme artístic es manifesta en construccions com les mesquites de Lahore i Delhi i en les sepultures d'Agra, sobretot en el famós Taj Mahal, del segle XVII. Aquestes construccions es distingeixen de l'art islàmic pur pel seu sentit de la massa i de la decoració plàstica. L'art tradicional hindú té la seva manifestació a l'escola miniaturista de Rajput, on vivia una comunitat jainista que va crear un art amb una gran difussió a Occident, plasmant en un conjunt de temples i escultures de marbre amb incrustacions de pedres de colors, decorats amb gran preciossisme.

A partir del segle XII l'escultura es realitza més en bronze que en pedra, destacant les representacions del déu Siva en actitut dançant; després seran caraterístics els retrats de guerrers i cortesans, tradició que arribà fins el segle XVIII.

L'arquitectura de finals d'aquest període evoluciona cada cop més cap a formes més complexes, amb gran riquesa decorativa, en la que se podría anomenar una fase "barroca" de l'art indi, sense establir paral·lelismes amb l'europeu.

6.9. Art contemporani. Segles XIX-XX.

L'ocupació britànica va suposar la proliferació d'un estil colonial que va aportar a l'art indi els llenguatges estilístics europeus. Va tenir repercusió la influència de l'art francès, sobretot per la presència de militars francesos que assessoraven els majarash indis en la seva lluita contra els anglesos en els primers anys d'ocupació, como es pot percebre a Nagpur, Baroda i Hyderabad. La conquesta britànica va portar un estil colonial semblant al realitzat als Estats Units: la Catedral de Sant Joan, Calcuta (1787), Ajuntament de Bombai (1855), fort de Sant Jordi a Madràs.

El segle XIX es va caracteritzar per la utilització d'un estil neogòtic victorià, especialment en edificis oficials. Fins les darreries d'aquest segle no hi va haver un cert renaixement de l'arquitectura india: Victoria Memorial Hall, Calcuta (1912), edifici de Correus de Bombai, planificació urbanística de la nova capital, Nova Delhi. El segle XX va suposar l'apertura a unes tipologies més universals, obrint-se l'art indio a les formes d'avanguarda, com es pot apreciar en la intervenció d'arquitectes estrangers com Le Corbusier a Chandigarh i Bangalore.

Actualment l´Índia està vivint una important puixança en el camp de la creació emergent i les arts plàstiques contemporànies. El 2007 en total eren tretze els creadors indis que estaven a la llista dels 500 artistes de postguerra més cotitzats. Alguns dels noms que destaquen són Subodh Gupta, Francis Newton Souza, Anju Dodiya, Shibu Natesan, Ravinder G. Reddy, Raqib Shaw, Syed Haider Raza, Tyeb Mehta i Jitish Kallat, entre d'altres.

L'artista hindú més cotitzat és l'escultor Anish Kapoor, qui entre juliol del 2006 i juny del 2007 va acumular uns beneficis totals en subhastes de 6.440.150 euros, amb 24 lots venuts. Paral·lelament, el panorama galerístic està experimentant una forta pujada en els darrers anys. Centralitzat a Nova Delhi i Bombay, també disposa d'interessants establiments en altres ciutats com Bangalore o Kolkata, on apareixen constantment galeries joves i centres d'art independents.

Tornar