La presència d'art contemporani indi a fires com la darrera edició d'ARCO han posat de relleu el gran potencial dels creadors contemporanis; es parla d'una revalorització de les seves obres en un 1.000%.

Tanmateix, parlar d'art de l'Índia és complex, atès que aquest es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural. Té un caràcter principalment religiós, l'art serveix de medi de transmissió de les diverses religions establertes a l'Índia: hinduisme, budisme, islamisme, cristianisme, etc. També cal destacar com tret distintiu de l'art indi el seu afany d'integració amb la natura, com adaptació a l'ordre universal, incloent-hi la majoria d'elements naturals: muntanyes, rius, arbres, que tenen pels indis un caràcter sagrat.

6.1. Cultura de l'Indus.

La primera gran civilització índia es va produir en torn del 2500-1200 aC, coneguda per les excavacions realitzades el 1920 per sir John Marshall a l'antiga ciutat de Mohenjo-Daro. En aquest emplaçament existiren nou ciutats sobreposades, de perfecta urbanització, amb un sistema de clavegueram molt avençat, carrers paral·lels i edificis públics, tot segons un plànol regular i sistemàtico. La construcció es realitzava amb fang cuit i rajol. D'igual importància són les excavacions realitzades a Harappa. En aquestes dues ciutats s'ha trobat una gran quantitat de segells amb representacions d'animals, ceràmica, escultura i estris de metalls, or, plata, coure i llautó.

6.2. Arte maurya. Segle III aC.

La dinastía Maurya va foragitar els successors d'Alexandre el Gran de l'Índia septentrional, i ocuparen tot el curs mitjà de l'Indus i la part central de la península del Deccan. Cultura de religió budista, tot el seu art gira en torn de la vida i ensenyaments de Buda. Como material de construcció empraven la pedra en substitució del rajol, que donava com resultat edificacions més duradores que les de períodes anteriors. Els primers vestigis es localitzen als santuaris rupestres de Barabar i al Palau d'Asoka a Pataliputra, amb columnes aïllades (lat) de gres pulit, amb capitells campaniformes generalment amb un grup animal esculpit en alt relleu.

El monument característic d'aquest període és l'stupa, túmul funerari de caràcter commemoratiu, generalment recobert de relleus amb escenes de la vida de Buda. Destaquen per la seva qualitat i conservació les stupes de Sanchi, Bharhut i Bodh-Gaya. L'arquitectura està íntimament lligada a la natura, amb dues tipologies d'edificis diferenciats: el santuari (chaitia) i el monestir (vihara). El chaitya sol tenir planta absidal tripartita i volta de mig canó; la vihara té planta quadrada, al voltant de la qual es col·loquen les cel·les dels monjos, amb sostre basat damunt pilars.

L'escultura es desenvolupa principalment en els capitells, amb influència persa en la representació d'animals, i malgrat un accentut hieratisme destaca pel seu modelat i equilibri de masses, que seran arquetípics en la posterior escultura índia. L'alt relleu era més estàtic, mentre que el baix relleu tenia caràcter més narratiu, ornant les balaustrades (védika) i les portes (torana) de les stupa.

6.3. Art de Gandhara. Segles III aC-I dC.

L'art de Gandhara és de tradició greco-budista, amb influència hel·lenística i sasànida, destacant per la representació directa de la imatge de Buda. Els monestirs estan composats per santuaris, cel·les i sales de reunió, com el de Takht-i-Bahi, prop Peshawar. Evoluciona la tipologia de la stupa: la cúpula domina un alt tambor cilíndric col·locat damunt una base quadrada. Un exemple n'és el de Kanisha, a Peshawar.

6.4. Art de Mathura. Segles I-IV.

Es localitza a la ciutat de Mathura, situada a la conca superior del Ganges, i va desenvolupar una important escola artística que es va difondre per la resta de l'Índia i va influenciar l'art gupta. S'han conservat poques representacions d'aquest període degut a la destrucció produïda per l'invasió islàmica. L'estil Mathura mesclava elements tradicionals indis amb motius greco-romans. Cal destacar la sèrie d'ivoris de l'aixovar d'una princesa trobats a Begram.

6.5. Art d'Amaravati. Segles II-III.

La regió d'Amaravati se sitúa a la vall inferior del riu Kistna. Coetani del de Mathura, també té influència greco-romana, como ho demostren les troballes de Virapatnam (Pondicherry). Igual que els estils anteriors, les seves obres principals són monestirs i stupes, destacant la gran stupa d'Amaravati, de 50 metres d'alçada. L'escultura es caracteritza per una composició centrada i personatges agrupats sense espais buits, amb un peculiar somriure als rostres femenins. Reinterpreten els estils anteriors creant un llenguatge eclèctic; Buda és representat a vegades amb aspecte humà i altres com un símbol.

6.6. Art Gupta. Segles IV-VIII.

L'època gupta és la més arquetípica de l'art indi, l'època clàssica per excel·lència. És l'època d'expansió total del budisme, de la creació dels grans sistemes filosòfics (Vedanta) i de la literatura dramàtica (Kalidasa). El seu art és una evolució dels estils anteriors, caracteritzat pel purisme formal, l'harmonia de proporcions i la idealització de la figura humana. Els exemples més característics són els grans santuaris rupestres o vihara (Ajanta, Aurangabad, Ellora, Elephanta) i els temples a l'aire lliure (Ter, Chezarla, Bhitargaon, Bodhagaya, Sanchi, Deogarth, Sirpur). Destaca especialment el santuari d'Ajanta, amb un conjunt de 30 coves que aglutinen totes les manifestacions artístiques: arquitectura, escultura i pintura; 16 d'aquestes coves estan decorades amb magnífiques pintures murals, com el famós Bodhisattva del lotus blau. En els frescos d'Ajanta s'aglutinen l'antic naturalisme hindú amb el misticisme del budisme mahayana.

L'art gupta es va extendre per gairebé tot el Deccán: els Chalukya l'utilitzaren en els temples d'Ahiole i Badami (550-750), i els Pallava el posaren de manifest al seu complex arquitectònic-escultòric de Mahabalipuram, cinc temples monolítics amb gegantesques estàtues i un gran relleu de 30 metres de llarg per 10 d'alçada. A aquests estils solen ser anomenats "post-gupta".

Tornar