La casa Sabauda (Savoia) tenia un especial interès pels tapissos, i això era conegut per tot Europa.

Tapissos procedents de Savoia, ja exhibits a Basilea, arriben a la nova capital Torí i es distribueixen entre el palau i les viles de la Cort. A principis del segle XVIII els Savoia, coneguts de sempre com compradors i clients dels artistes del lliç. El rei Amadeu II envia a Brussel·les Vittorio Demignot "rentrayeur" dels tapissos de la Cort, amb l'objectiu que es perfeccioni en la que era aleshores considerada la capital de les tapisseries europees.

Carles Manuel III no crearia la fàbrica dels Savoia de forma oficial i amb llicència fins el 17 de juliol de 1737, i va nomenat cap dels artistes del lliç Vittorio Demignot, conjuntament amb Antonio Dini, ja actiu a Roma. El pintor Beaumont porta a terme quatre "tentures" sobre l'Història d'Alexandre (1734-1743), i sobre la de Cèsar (1750-1756).

Dins d'aquests grans temes èpics, Beaumont inclou episodis de caràcter divuitesc, com per exemple a Cleopatra adreçant-se al palau de Cèsar.

Així s'arriba al dintell de la crisi, que per a totes les corts és econòmica i política, i aquestes són les primeres en patir-ne les conseqüències. Entre 1791 i 1799 la producció va anar disminuint progressivament. Els francesos tanquen les seves portes el 1799. Els artistes del lliç com Antonio Dini seguiren, no obstant, treballant pel seu compte.

Els tapissos a Espanya durant el segle XVIII.

El màxim autor de cartrons durant la segona meitat del segle XVIII va ser Francisco de Goya y Lucientes; no obstant, se n'ha discutit molt el valor artístic d'aquest gènere. A l'adoptar Goya el tapís com a mitja d'expressió artística, va mantenir contínues discussions amb Cornelius Van der Goten, director de la fàbrica.

Goya, al situar-se al costat dels grans mestres dels segles XVI i XVII, va comprendre les excel·lents possibilitats de les seves tècniques, les va respectar i va dur a la seva perfecció. Va entendre perfectament la opacitat i la rugositat de les llanes espanyoles, així com també els límits imposats per les separacions i les veladures, i els colors a elegir, els més estables.

Els tapissos de Goya estan intactes després dels segles. És important la seva atenció sobre els temes quotidians, els costums burgesos i populars. Els seus tons són d'un classicisme aclaparador com el d'Ingres. Però les tapiceries espanyoles en aquesta època ja estaven consolidades; s'havien fundat amb la pujada al tron del monarca francès Felip V.

Els primers tapissers de la Reial Fàbrica arribaren de Flandes. Alguns d'ells, com Jacob Van der Goten emprava filats de trama gruixuda. Aquesta fàbrica es va obrir a Sevilla, on es trobava la Cort, i es va encarregar de la seva direcció Jacob Van der Goten fill.

Amb l'arribada al tron de Felip VI la producció de tapissos va rebre un nou impuls. El napolità Corrado Giaquinto va ser nomenar pintor de cambra el 1752, i va ser l'encarregat de fer els cartrons per als salons de respecte del palau de Madrid.

Tornar