El pintor Miquel Carbonell i Selva neix a Molins de Rei el 23 de juliol de 1854, i és el cinquè de set germans. El 1867 comença a pintar com a pintor de parets a Barcelona.

El 1869 ingressa a l'Escola Provincial de Pintura, Escultura i Gravat de Barcelona, on cursa dibuix d'antic, acoloriment i composició. Obté una Menció Honorífica en composició i dibuix d'antic i una segona menció honorífica en paisatge.

El 1873 exposa a Bellas Artes de Barcelona, on exhibeix "Repàs d'anatomia", "Passeig de Sant Joan", un "Estudi del natural" i "Enyorança". L'any següent es matricula com alumne de pagament a l'escola Llotja, on obté una nota d'excel·lent en anatomia pictòrica.

Opta, juntament amb els pintors Josep Maria Tamburini, Joan Planella, Francesc Casanovas, i Leopold Roca, a una plaça de pensionat a Roma per la pintura, creada per D. Fernando Puig.

El 1880, el pintor viu a Madrid al carrer Lope de Vega. Exposa al Círculo de Bellas Artes de Madrid. El 1885 dibuixa, perque es publiqui, "Altar a la Pàtria" i una sèrie de caplletres per a l'edició de "Cants a Catalunya". El 14 de maig de 1896 mor el pintor. El 1902 la sessió del Ple Municipal de l'Ajuntament de Molins de Rei acorda posar el nom del pintor a un carrer.

El 1881 pinta la que per a alguns representa la seva obra cabdal: "Safo llançant-se al mar". Aquesta pintura es va donar a conèixer a l'Exposició Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1881, i va ser definida com "no llunyana del simbolisme, però encara més tributària del tipus de pintura literària". Representa la poetessa de l'illa grega de Lesbos arran del mar abans de suïcidar-se. Aquesta temàtica tan ambiciosa venia marcada pel corrent que definiria l'art català al voltant dels models clàssics de Grècia.

D'aquest treball Ibañez Abellán diu que la Historia de Grecia tiene insignificantes detalles que, por que no sabemos que misterioso influjo, se graban en la memoria con insistencia tenaz. Carbonell ha tomado el motivo de su obra de la escena final de la tragedia del Sr. Balaguer, cuando Safo, en pie sobre la roca de Leucade, entona su himno a Venus y se dispone a precipitarse en las aguas. Aquella figura lleva impresa en sus facciones el criminal propósito que la anima; hay resolución, energia, desprecio de la existencia, amor a la muerte. Carbonell ha pintado esta figura con cariño y con inspiración.

Aquesta obra s'exhibeix fins el 30/08/2009 al Museu d'Art de Girona, a l'exposició temporal "Fascinació per Grècia. L'art a Catalunya als segles XIX i XX".

Tornar