Jean-Paul Sartre, a la seva obra de teatre "Huis clos" fa referència a un "bronze de Barbedienne" en la descripció del decorat, un saló Segon Imperi. Aquesta definició comporta el reconeixement de la importància i extraordinària qualitat d'aquest fonedor.
Aquest industrial francès és conegut principalment per la seva foneria de bronze de reproducció d'art. El fonedor més fructífer del segle XIX, és creador del sistema de fundició a cilindres, per realitzar reduccions de les seves grans obres mestres.
Fill d'un modest agricultor normand, va fer una primera fortuna amb els papers pintats abans d'associar-se el 1838 amb el mecànic Achille Collas (1795-1859), qui acabava d’inventar un procediment de reproducció en bronze i a escala reduïda d'objectes d'art.
El 1839, Barbedienne va fundar l'empresa en la que va fer reproduïr la majoria de les estàtues dels museus d'Europa, reduïda a una mida suficient per poder decorar els interiors moderns. La seva idea era democratitzar l'art, i fer-lo accessible amb fidels reproduccions d'obres mestres. Els temes escollits són sovint al·legòrics basats en el repertori antic. També va aplicar el seu procediment a escultors de la seva època (Barye, Fremiet, Mène, etc.) i va crear nombrosos models de bronze d’amoblament, esmalts, cloisonnés, alts i baixos relleus de fusta etc.
A la seva mort sense fills, el seu nebot i successor, Gustave Leblanc-Barbedienne, va desenvolupar la foneria en l'especialitat de bronzes monumentals. A França, molts monuments de personatges i difunts estan signats Leblanc-Barbedienne.
La qualitat de la fosa, del cisellat i la pàtina, propis de l'estil Barbedienne, varen fer que progressivament la signatura del fonedor guanyés importància. Especialment gràcies a Ferdinand Barbedienne, la relació entre l'escultor i el fonedor va esdenir semblant a la del compositor i l'intèrpret per la música.
Les seves obres són sinònim de qualitat i les pàtines Barbedienne són reconegudes fàcilment pels experts i col·leccionistes; la majoria de les seves peces es troben en un notable estat de conservació i han perdurat al llarg del temps sense perdre encant.
Marcat per la moda del II Imperi, Barbedienne va realitzar diversos models de Matrones, basant-se en els models de la Roma i la Grècia Clàssiques.
Les escultures Barbedienne es caracteritzen per la signatura del fonedor o pel segell amb la seva efigie a l'interior. A vegades també porten la signatura d'un altre escultor el que significa que el fonedor no comprava l'obra i que treballava al servei d'un altre artista. Al contrari, si la peça només porta la signatura o el segell Barbedienne, significa que l'obra li pertanyia.
Tornar