L'obra de Mucha.

Mucha va produir una gran quantitat de pintures, cartells, avisos i il·lustracions així com també disseys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals (litografies) en el que es va conèxier como l'estil Art Nouveau. Els treballs de Mucha freqüentment introduïen dones joves, boniques i saludables, surant en vestits vagament neoclàssics, sovint envoltades d'exuberants flors, que de vegades formaven halos darrere dels seus caps.

Aquest estil va ser imitat amb freqüència. De tota manera, Mucha intentà distanciar-se d'aquest estil al llarg de la seva vida, insistint que més que adherir-se a cert estil de moda, les seves pintures s'originaven en la seva pròpia inspiració. Va declarar que pensava que l'art existia per transmetre un missatge espiritual i res més; d'aquí la seva frustració per la fama que va aconseguir a través d'un art bàsicament comercial.

Sempre va voler concentrar-se més en projectes elevats que ennoblissin l'art i el seu lloc de naixement. Mucha va visitar els Estats Units entre 1906 i 1910, retornant després a terres txeques per establir-se a Praga, on va decorar el Teatre de Belles Arts així com altres llocs distintius de la ciutat.

Quan Txecoslovàquia va obtenir la independència, després de la Primera Guerra Mundial, Mucha va dissenyar segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que va considerar la seva obra mestra, La Èpica Eslava (Slovanská epopej), una sèrie d'enormes pintures que descriuen la història dels pobles eslaus, que van ser donades a la ciutat de Praga el 1928.

Mucha havia somiat amb completar aquesta sèrie, una celebració de l'èpica eslava, des de la seva joventut. En envair els alemanys Txecoslovàquia, Mucha va ser arrestat i interrogat pels ocupants. Mai es va recuperar de la tensió d'aquest episodi, ni de veure el seu país envaït i vençut.

Va morir a Praga el 14 de juliol de 1939 a conseqüència d'una pulmonia i allà va ser enterrat, al cementiri de Vysehrad. La seva última pintura va ser El jurament d'unió dels eslaus.

Al temps de la seva mort, l'estil de Mucha es considerava ja passat de moda, però l'interès pel seu art va reviure en la dècada de 1960, i continua experimentant interès de manera periòdica des de llavors, influint a il.lustradors contemporanis.

Gran part de l'interès en el treball de Mucha pot ser atribuït al seu fill, l'autor Jiri Mucha, qui va escriure extensament sobre el seu pare i va dedicar gran part de la seva vida a cridar l'atenció cap a la seva obra.

Tornar